Strict Standards: Only variables should be passed by reference in /home/coviborg/old.covib.org/lang/gettext.php on line 66
COVIB. Colegio Oficial de veterinarios de las Islas Baleares
COVIB. Col·legi Oficial de veterinaris de les Illes Balears
Catalan  Castellano

Col·legi Oficial de Veterinaris
de les Illes Balears
 

Ha olvidado su clave?
Inici | Col·legi | Formació | Identificació Animal | Salut Pública | Actualitat | Enllaços | Revista Col·legial | Forum | Contacte
PREGUNTES más FREQ�ENTS


ZOONOSIS
I. Qué és una zoonosis?    Abrir / Cerrar
Una zoonosis és una malaltia que es pot transmetre des dels animals vertebrats a les persones. La paraula deriva del grec zoon (animal) y nosos (malaltia). En general es tracta de malalties que existeixen normalment a altres animals vertebrats, peri també afecten a les persones.
II. Quina import�ncia tenen?    Abrir / Cerrar
Principalment dos:
   - Econ�mica ( a nivell animal i a les persones)
   - Salut pública ( sanit�ries i socials)
III. Quins són els factors qué condicionen les zoonosis?    Abrir / Cerrar
    1- Modificacions a l'explotació animal.
    2- Alteracions del medi ambient.
    3- Popularitat de determinades esp�cies.
    4- Desenvolupament tecnol�gic.
    5- Malalties emergents.
    6- Turisme
IV. Qui realitza la detecció?    Abrir / Cerrar
La detecció de les zoonosis es du a terme per part d' un veterinari. Aquest professional sempre ha tingut un paper molt important a la salut i el benestar animal, fet que ha condu�t a la millora de la qualitat de vida.
El nostre compromás com a veterinaris es vetllar per la salut dels animals, cercant també el benefici del home. Per a resoldre el problema de les malalties zoon�siques és necessari una estreta col·laboració entre el sector sanitari, els metges veterinaris i la societat civil..
A pesar del risc per a la nostra salut que pot significar tenir un animal a casa, és ben cert que amb prevenció, educació, informació i amb visites regulars a un professional veterinari, no ens hem de preocupar. Per a que l'experióncia de compartir la nostra conviv�ncia amb un ca, un moix, un h�mster o qualsevol altre animal no sigui perillés, resulta essencial vacunar i desparasitar als nostres animals i que sapiguem com actuar de cara a determinats s�mptomes.
V. Quines són les zoonosis más importants?    Abrir / Cerrar
Zoonosis a Cans i Moixos:
Sist�miques:
Leptospira, Leishm�nia, Dirofil�ria, Pseudomones, Bab�sia, Toxoplasma, Ehrlichiosis, Ricketsiasis, Lyme
Digestives:
Giórdia, Dipylidium, Cisticercosis, Hidatidosis, �scaris, Ancylostoma, Trichuris, Strongyloides, Coccidiosis
D�rmiques:
Dermatofits, Sarna sarc�ptica,Sarna demod�cica, Cheyletiellosis.

Zoonosis a �quids:
Sist�miques:
Leptospira, Influenza, Lyme, Westv Nile, Muermo equí.
Digestives:
�scaris, Strongylos, Giórdia
D�rmiques:
Dermatofits, Sarna sarc�ptica, Sarna demod�cica.

Zoonosis a Esp�cies Ex�tiques:
Sist�miques:
Leptospira, Pseudomones, Diofil�ria, E. cuniculi, Clamydophila
Primates:
Herpesvirus B, Tueberculosis.
Digestives:
Giórdia, Ancylostoma, �scaris, Strongyloides, Coccidis, Trichuris
D�rmiques::
Dermatofits, Sarna sarc�ptica, Psoroptes cuniculi, Cheyletiellosis.
VI. Com és poden prevenir?   Abrir / Cerrar
Per prevenir les zoonosis hem de fer feina en tres grans pilars:
  • Promoció: Educació en salut de la població i formació dels professionals implicats.
  • Vigil�ncia: introduir sistemes de vigil�ncia epidemiol�gica que ens permetin con�ixer l'stat real d'aquestes malalties en tot moment.
  • Protegir: establir accions destinades a lluitar contra aquestes malalties i prevenir la seva aparició.

VII. Fitxes de zoonosis más importants   Abrir / Cerrar
Leishm�nia:   Abrir / Cerrar
Malaltia provocada per un paràsit ( Leishm�nia). Enva�x els diferents �rgans del ca provocant lesions de diversa consideració, fins a provocar la mort. La sintomatologia clúnica és molt variada: lesions a la pell, lesions a les articulacions, problemes a nivell renal quan la malaltia está bastant avan�ada.
El paràsit es transmet a través de la picadura d' un mosquit anomenat phlebotom. Els cans no transmeten directament la leishmaniosis a les persones: nomás es transmet a través del mosquit. Nomás aquelles persones amb un sistema immunitari molt d'bil poden contreure directament aquesta malaltia. No existeix cap perill de contagi si tenim un ca malalt a casa si no hi ha phlebotoms al mitj�.
Toxoplamosis:    Abrir / Cerrar
Malaltia produ�da per un protozoo: Toxoplasma gondii. L'hoste d'aquest paràsit és el moix. La majoria dels moixos no són portadors del paràsit. L'�sser hum� pot ser v�ctima de la toxoplasmosis quan s'ingereixen carn crua o poc cuinada ( sobretot carn de porc i d'anyell), d'animals que estan infestats pel paràsit. El menjar també pot estar infectat per femtes de moix o de rosegador: és molt important mantenir les adequades pautes d'higiene, eliminant les femtes dióriament. Les embarassades han de prestar especial atenció si conviuen amb un moix ja que la transmissió de la toxoplasmosis per mitj� de la placenta de la mare al fetus deriva en la toxoplasmosis cong�nita. Els efectes que produeix la toxoplasmosis al fetus són:
  • ceguesa.
  • danys de carácter irreversible en el sistema nerviés central.
  • augment de la melsa i del fetge.
    • La rapidesa en la detecció de la infecció durant la gestació, pot engegar a temps els mecanismes per al seu tractament. és recomanable realitzar serologies als moixos que conviuen amb dones embarassades per a con�ixer si porten el paràsit. Amb h�bits d'higiene correctes pot conviure perfectament amb l'animal.
    Hidatidosis:   Abrir / Cerrar
    Malaltia causada per un helmint: Echinococcus granulosus. Pel seu impacte sanitari, social i economic, especialment en determinades �rees geogr�fiques, está inclosa en el grup de les malalties de declaració obligat�ria per les autoritats de sanitat animal. El hoste definitiu és el ca, mentre que els hostes intermedis són els ungulats domástics, els ungulats silvestres i l'home. La hidatidosis als animals és generalment asimptom�tica amb s�mptomes inespecífics. No obstant al home produeix el quist hidat�dic, que sol localitzar-se en el fetge i en el pulm� i que suposa un important problema de salut. Les fonts de contagi són principalment els cans infestats, encara que es pot sofrir aquest quist per ingerir verdures o beure aigua contaminada pels ous del paràsit. L'execució d'un programa sanitari i de prevenció ha d'estar basat fonamentalment en:
  • Prevenció de la infecció dels gossos mitjan�ant el control veterinari de les vísceres en els escorxadors.
  • No alimentar als cans amb carn crua.
  • Aplicar un bon tractament de desparasitació i complir estrictament el calendari de vacunació del cadell.
  • Educació sanit�ria: h�bits higiónics després d'haver estat en contacte amb gossos, s�ls, etc.
  • Netejar i desinfectar fruites i verdures fresques i consumir aigua potable.
    •
    Triquinelosis:   Abrir / Cerrar

    La triquinelosis (també anomenada triquinosis o triquiniasis) és una malaltia parasit�ria causada per un nematod del g�nere Trichinella. El contagi es produeix per la ingestió de carn crua o poc cuinada, infestada de larves d'aquest paràsit enquistades en c�l·lules musculars. Malaltia és molt freq�ent en carnívors silvestres i senglars, i en el passat també en el porc domástic i l'home, peri la seva prevalen�a ha disminu�t molt gr�cies al control veterinari i per l'aplicació de la congelació immediata de les carns fresques. Quan s'ingereix carn d'un animal infestat, les larves de Trichinella enva�xen els teixits musculars, incloent el cor i el diafragma ,formant quists, i també poden afectar també als pulmons i el cervell. Generalment la triquinosis és asimptom�tica i la infecció es resol per si sola. Les infeccions más severes poden ser más dif�cils de tractar, especialment si existeix afectació dels pulmons, del cor i/o del cervell. Prevenció:
  • Les carns de porc i d'animals salvatges han de cuinar-se completament.
  • Evitar que els porcs mengin vísceres d'altres animals.
  • La congelació a -30 �C de 3 a 4 setmanes elimina el paràsit.
  • Control veterinari en escorxadors i matances domicilióries mitjan�ant l'an�lisi de triquina.
    •
    Grip Porcina:   Abrir / Cerrar
    La grip porcina (també coneguda com influen�a porcina o grip del porc) és una malaltia infecciosa causada per qualsevol virus pertanyent a la fam�lia Orthomyxoviridae. Encara que la grip porcina no afecta generalment a les persones, existeixen casos espor�dics d'infeccions en persones en contacte molt directe amb aus de corral i porcs, en el cas que els animals siguin portadors d'un cep capa� d'infectar a humans. El brot de grip A/ H1N1 DE 2009 en �ssers humans no és provocat realment per un virus de grip porcina. La seva causa és un nou cep de virus de grip A/H1N1 que cont� material gen�tic combinat d'un cep de virus de grip humana, un cep de grip aviaria, i dos ceps separades de virus de grip porcina.
    La OIE informa que aquest cep no ha estat a�llat directament del porc. El virus A/H1N1 es transmet amb molta facilitat entre els �ssers humans: via aérea, contacte estret entre mucoses, o per transmissió oro-fecal a causa de mans contaminades. En la majoria de casos els s�mptomes són lleus, similars als d'una grip normal, encara aix� és important mantenir h�bits higiónics, especialment després del contacte amb persones malaltes, i consultar amb els serveis sanitaris si apareixen s�mptomes.
    VIII. Els veterinaris i les zoonosis:   Abrir / Cerrar
    Els veterinaris són el factor determinant a la prevenció del contagi de els zoonosis. és l'eina de lluita qui orienta, detecta i prev� i informa de dites malalties. és obligació per part de tots els veterinaris proporcionar una informació correcta i unit�ria de cara a eradicar, estancar y disminuir lo m�xim possible la preval�ncia de aquestes malalties.

    ELS VETERINARIS S�N LA CLAU DE LA PREVENCI� I DEL TRACTAMENT.





    Projecte de Zoonosis del COVIB


    I. Qué és?   Abrir / Cerrar
    L'objectiu del projecte és la promoció i prevenció de la salut pública enfront de les zoonosis, mitjan�ant la integració plena dels veterinaris en exercici lliure en el sistema de salut i la creació d'un sistema de recollida i processat d'informació epidemiol�gica que permeti a les autoritats sanit�ries el disseny de pol�tiques adequades destinades al monitoratge, prevenció i control d'aquestes malalties.

    Els veterinaris en exercici lliure són els professionals que treballen dióriament en el camp de les malalties animals, amb la caracter�stica afegida de la seva proximitat als ciutadans. Encara aix� en l'actualitat aquests professionals encara estan al marge dels circuits sanitaris convencionals.

    Aquest projecte permetr� la integració dels veterinaris en el sistema d'informació dels determinants de salut pública, obtenint diversos objectius:
    • La recollida d'informació directa, r�pida i efica�, que al seu torn repercutir� a aconseguir una major efic�cia en la detecció de l'aparició d'aquestes malalties.
    • Facilitar la transmissió d'informació i pautes preventives directes a la població, que redundaran en una menor alarma social i en respostes más r�pides, más �gils i de major penetració social.
    • Una interacció multidisciplinar en el camp de les zoonosis.
    A más es crear� un sistema efica� de recollida i gestió d'informació sobre aquestes malalties, que en l'actualitat no existeix en la nostra CCAA o no és operatiu.

    En resum, es tracta d'un projecte que aportar� grans beneficis a les administracions sanit�ries, als professionals veterinaris i a la població en general.
    II. Qui ho porta a terme ?   Abrir / Cerrar
    El projecte de zoonosis és portat a terme per:
    • Un grup de treball format per 5 veterinaris/es especialistes en diferents esp�cies animals, dels que un d'ells n�és la coordinadora.
    • Una xarxa sentinella formada per veterinaris lliures representatius de tota la geografia de les Illes Balears, que col·laboren volunt�riament en el projecte i notifiquen periódicament els nous casos de malalties zoon�tiques diagnosticats.
    • Un equip de suport técnic i administratiu, encap�alat per una veterinària, encarregada de realitzar les funcions operatives de comunicació i coordinació amb els veterinaris, la recepció i emmagatzematge de la informació, la coordinació d'activitats formatives per als técnics, l'laboració de la documentació de suport, aix� com elaboració de la guia i mapa epidemiol�gic de les accions amb els veterinaris.

    III. Objectius del projecte.    Abrir / Cerrar Objetivos:
    • Creació d'una estructura permanent destinada a la vigil�ncia, recollida d'informació i avaluació de riscos d'aquestes malalties.
    • Determinar un sistema de diagn�stic d'agents causals de zoonosis.
    • Creació per part del COVIB d'un grup de treball de refer�ncia, responsable de determinar la situació de partida de les zoonosis en la CAIB, mitjan�ant l'an�lisi i processat de la informació, amb representació de la DG de Salut Pública i Participació, que una vegada finalitzat el projecte pugui quedar com embrió d'una comissió permanent d'experts sobre zoonosis en la nostra comunitat aut�noma.
    • Estandardització de la recollida sistem�tica d'informació veterinària sobre zoonosis en les Illes Balears, aix� com l'an�lisi de la informació recollida des del punt de vista del risc epidemiol�gic.
    • Proporcionar als professionals veterinaris i professionals sanitaris implicats en el tema, la formació técnica aix� com dels suports documentals adequats que els permetin realitzar activitats preventives, gestionar accions de control i informar a la població enfront de l'aparició d'aquestes malalties.

    Assessori's pel seu Veterinari: ell li dir� el que és millor per al seu animal i per a vost�.
    ART�CLES I PUBLICACIONS D'INTERES
    • - Informe situació mundial Grip A/H1N1 [Document]
    • - Vacunació de la Grip A a partir del 16 de Novembre [Document]
    Desitges participar com a veterinari col·laborador en aquest projecte?

    Si desitges participar com a veterinari col·laborador en aquest projecte únicament has de posar-te en contacte amb l'�rea técnica del COVIB a través de la nostra Página web, o telefonant directament al 971 713 044/49.
    Aviso legal Política de privacidad Política de cookies
    Refineria Web, S.L - Diseño Web en Mallorca, Registro de Dominios, Alojamientos Web, E-marketing... Av. Comte Sallent, 2 Principal A i B - 07003 - Palma de Mallorca. Tel.: 971 71 30 49. Tel.: 971 71 30 44. Fax: 971 71 27 26. Email: informacion@covib.org